Barcelona és una ciutat avui dia coneguda internacionalment, sobretot des de la celebració dels Jocs olímpics de 1992. Dir Barcelona és dir Gaudí i dir Gaudí és dir Barcelona.
Sempre m’havia cridat l’atenció els seus edificis i vaig veure amb el treball de recerca la oportunitat d’endinsar-me en la seva peculiar obra, ja que per ser una bona barcelonina seria convenient conèixer mínimament l’autor d’obres tan emblemàtiques com la Sagrada Família o la casa Milà, anomenada també La Pedrera.
Un punt inicial a tractar seria situar a Gaudí, fent una visió general de l’art contemporani del seu moment i mostrant les reformes que ha sofert l’arquitectura i demostrar com, l’arquitecte no es pot incloure en cap moviment artístic, sinó que ell forma el seu propi estil, fent una utilització òptima de la seva creativitat i capacitat d’observació de la natura.
Un segon pas seria aprofundir en cada obra fent una explicació dels símbols que hi apareixen, ja que tot té una raó i una significació. Intentar trobar el simbolisme de l’obra i transmetre el que Gaudí volia fer-nos sentir, és l’objectiu principal del treball.
Tot i que avui dia la seva obra és admirada i la gent acudeix només per veure-la des de llocs molt diversos i llunyans, en la seva època, al contrari, el sentiment davant de les seves construccions eren molts diferents i objecte de burles, pel que seria interessant mostrar algunes opinions i acudits que es van dir i publicar en l’època.
Per contrastar aquestes crítiques, mostrar el que significa Gaudí en l’actualitat seria un punt introductori al que en el 2002 serà. En aquest any, “L’any de Gaudí” serà el moment de màxima esplendor i on la seva obra podrà ser coneguda per tothom més profundament perquè la quantitat d’informació i de propaganda serà immensa, pel que la seva obra serà reconeguda i valorada en tota la seva dimensió.
Aquest treball vol anar més enllà del que es pot veure amb els ulls, vol fer entendre la totalitat de la seva obra, mostrant la immensitat d’elements singulars i simbòlics que la formen.
