Un treball moltes vegades queda curt per explicar l’obra d’una persona, aquest és el cas de la gran obra de Gaudí. Els objectius inicials s’han aconseguit assolir, encara que no considero que s’hagi explicat tot, perquè un autor d’aquestes dimensions no es pot explicar completament, perquè caldria fer un estudi molt més aprofundit i extens que portaria molts anys i fins i tot no s’aconseguiria esbrinar molts dels recursos utilitzats; es poden fer aproximacions o deduccions, però molts cops aquestes representacions no serien del tot certes. Això es deu al fet que Gaudí no va sentir el mínim interès en explicar les seves obres.
Gaudí, es podria dir que es contradiu perquè el seu mode de vida no concorda amb les seves idees de construcció. Ell era una persona conservadora, ja que tenia una vida austera, senzilla i molt lligada a la seva terra, però es transformava en una altra a l’hora de fer les seves obres, perquè volia anar més enllà del que estava establert, és a dir, totalment progressista. No es quedava amb les idees convencionals sinó que va utilitzar elements que no s’havien utilitzat per l’arquitectura fins aquell moment. Fet que explica que fos objecte de moltes crítiques i acudits, principalment per part de la població barcelonina.
La seva forma d’elaborar els edificis es pot explicar per la frase que va dir en moltes ocasions: “l’originalitat és tornar a l’origen” i aquest origen per ell era la natura com a creació divina. Per tant totes les seves obres, estan immerses de símbols de la natura i religiosos, convinant ambdues amb una gran imaginació i perfecció.
Vaig considerar que seria molt interessant fer un reportatge fotogràfic i incloure’l, perquè és un llenguatge que permet entrar en l’obra de l’artista i d’aquesta manera intentar arribar a sentir el que ell volia fer-nos arribar amb la seva obra; l’art d’un escultor del paisatge urbà que ens va deixar una ciutat plena de natura. Les obres arquitectòniques tenen a diferència de la pintura i l’escultura una doble visió (l’exterior i l’interior) que ens permet endinsar i vincular-nos dins de l’obra.
Considero, per tant, que no hi ha paraules per descriure la seva obra, només he trobat un adjectiu que qualifiqui la seva construcció: SUBLIM.
