5.1 LA BEATIFICACIÓ DE GAUDÍ
La beatificació de l’arquitecte pot ser un procés molt llarg, ja que és un procés força complicat.
Ja en el 1992, mentre Barcelona es preparava per les Olimpíades, un grup de cinc amics on al capdavant estava José Manuel Almuzara, va constituir l’Associació Pro Beatificació d’Antoni Gaudí. I va ser en el mes de març del 2000 quan el Vaticà va autoritzar l’inici del procés diocesà que pot portar-lo a la Santificació.
Aquesta autorització procedeix de la Congregació per les Causes dels Sants i es va produir dos mesos i mig més tard que el cardenal arquebisbe de Barcelona, Richard M. Carles, sol·licités formalment a la Santa Seu la obertura de la causa. Durant el procés, tant els promotors de la beatificació com el vicepostular de la causa han pres declaració de diverses persones d’edat avançada que van conèixer a Gaudí personalment.
Un cop l’autorització vaticana, s’ha fet un tribunal que comprovaran si Gaudi va practicar en grau heroic les virtuts teologals (fe, esperança i caritat) i les cardinals (prudència, justícia, fortalesa i temprança) i al mateix temps la seva condició de servent de Déu (humilitat, pobresa, sol·licitud de les persones, transcendència espiritual de la bellesa i de l’art”.
El jurat (que actua sota jurament i guardarà el secret) podria acabar la tasca en un any i desprès remetria la documentació a Roma. Cal dir, que encara que en teoria, per la beatificació només fa falta provar la heroïcitat de les virtuts, el “Manual per instruir els processos de canonització” senyala que actualment és necessari un miracle realitzat desprès de la mort i per passar a la canonització es requereix un altre miracle desprès de la beatificació.
La canonització de l’arquitecte té una doble condició: de seglar i al seu universalisme. Tal com va dir el cardenal en una roda de premsa celebrada el 10 de març del 2000: “Gaudí es conegut en tot el món i a més em consta que la Congregació per les Causes dels Sants té tot l’interès en que existeixin sants que siguin seglars”.
Bonet va negar la suposada pertinença de Gaudí a la maçoneria i va dir que cinc testimonis que el van conèixer el van qualificar “d’home piadós, català i entregat a les coses de Déu”.
5.2 LA DEVOCIÓ PER GAUDÍ
La devoció de Gaudí (privada, ja que no podrà ser pública fins que el considerin beat) no deixa de créixer.
Moltes són les persones, i cada vegada més, que volen veure la tomba de l’arquitecte. I ja ho va expressar Jordi Bonet que es trobaven amb el problema de que la gent demanava cada vegada més veure la tomba de Gaudí i que només s’obre quan hi ha missa en la parròquia. La tomba comença a ser lloc de pelegrinatge i fins i tot, la gent deixa espelmes enceses com ofrena a la parròquia i tampoc és estrany veure allà la gent en actitud devota. Aquest fet s’ha produït fa dos anys, és una cosa nova. Això ha fet que els tècnics hagin obert un accés des del museu fins a la part posterior de la cripta. Des d’allà es pot veure la tomba, on està situat una imatge de la Verge del Carme, a través de tres finestres fosques.
També destaca que la correspondència que rep el rector Lluís Bonet (germà de Jordi Bonet, arquitecte que dirigeix la continuació de les obres del temple) ha augmentat. Arriben cartes de Barcelona, però sobretot de Llatinoamèrica de persones que han vist en Gaudí un home de Déu del qual es pot prendre exemple. La majoria demanen treball o el guariment d’alguna malaltia.
El butlletí de l’Associació Pro Beatificació d’Antoni Gaudí reprodueix algunes d’aquestes cartes, que venen de Xile o de Buenos Aires, en les que alguns catòlics afirmen que si tenen estampes de Gaudí penjades en la seva habitació, se senten protegits per ell i diuen també haver obtingut gràcies per la seva intersecció.
Això demostra la gran devoció que algunes persones tenen per Gaudí, un home humil i gran religiós.
5.3 LA SAGRADA FAMÍLIA: POT SER LA OCTAVA MARAVELLA DEL MÓN
La Sagrada Família opta amb 23 monuments en una votació en Internet.
El que s’intenta és crear, per una votació mundial, una nova llista actualitzada de les obres d’art. El promotor del projecte, Bernad Weber en col·laboració amb la UNESCO pretén amb aquesta iniciativa cridar la atenció sobre la riquesa cultural i artística del planeta i conscienciejar a la gent de la importància de la seva conservació. Tot esforç és poc per evitar que aquests nous monuments desapareguin per sempre, com ho van ser els seus antecessors de l’antiguitat.
Les votacions es fan accedint a www.new7wonders.com. Entre els candidats, la gran muralla de Xina, el Taj Mahal, el Kremlin, el Coliseu Romà, la torre Eiffel la Estàtua de la Llibertat, les figures de la Illa de Pasqua, la Basílica de Santa Sofia, el Palau Ducal de Venècia i la catedral de Aachen. Com representants d’Espanya només estan la Sagrada Família i la Alhambra de Granada. Però malgrat ser la Sagrada Família una obra molt reconeguda per tothom no destaca entre una de les preferides i no té moltes oportunitats; les que en tenen més són el Taj Mahal i el temple maya de Chitche Itza (tenen més vots).
Però cal dir que Espanya només està en el setè lloc de participació en la votació, la més participativa és Turquia.
The Gaudins és una sèrie de dibuixos animats, colorista i fantàstica inspirada en la Pedrera en la que tres petits habitants dels singulars terrats de la Casa Milà s’enfronten a una bruixa que viu en les muntanyes de Montserrat.
Aquesta sèrie està destinada al públic internacional, pel que les disputes han estat presents sobre els personatges i les aventures per tal que puguin ser assimilades per totes les cultures. Inicialment els tres nens protagonistes tenien la mateixa forma que les xemeneies de la cada Milà, però degut a aquest problema, finalment són uns colorits follets.
L’encarregada de donar vida als personatges de la sèrie, ha estat la dissenyadora Cristina Moreno la qual va dir: “La idea és que Gaudí va prendre la naturalesa i la va convertir en estructures. Nosaltres li donem la volta a això: agafem les estructures i les tornem a la naturalesa. Els dos nens i la nena protagonista, la bruixa, el seu criat Marlin, les abelles que roben idees (on el seu abdomen és una bombeta), els ineludibles dragons “ja-ja”, que maten però de broma, són alguns dels protagonistes de les històries, molts tenen formes òbviament gaudinianes, que s’estenen als decorats, fortament orgànics.
Aquest projecte està dut a terme per una empresa de disseny Abilbo amb col·laboració de la Fundació Caixa Catalunya i aliat amb Phil Roman, productor de molts èxits com són els “Simpsons” o “Garfield”. El director del Centre Cultural de la Caixa de Catalunya, Pep Sant, va pensar en la sèrie com un vehicle per universalitzar la figura de Gaudí i la seva obra, però alhora també difondre alguns dels valors culturals de Catalunya i Barcelona. Cal dir, que no és una simple sèrie de dibuixos sinó que està tot molt estudiat, cada detall, cada aspecte. Aquest estudi el fan mitjançant la col·laboració de: la Pedagogia de la Universitat de Barcelona, Ramon Folch i la Fundació Territori i Paisatge (per examinar els aspectes mediambientals) i amb Daniel Giralt Miracle que és l’encarregat del tractament de la vida i obra de Gaudí. Tot això dóna com a resultat unes aventures i unes situacions divertides, però sobretot un diàleg molt elaborat de tal manera que la sèrie està destinada a tot el públic, tan petit com a gran, i vol ser semblant a la sèrie “Los Simpsons”.
El primer capítol a emetre és sobre el Nadal, on apareixen el Papà Noel, el Reis Mags, l’arbre de Nadal, però també l’estrella, amb això hi haurà una transculturalitat enorme. Cal dir que la disputa entre les cadenes per emportar-se l’exclusiva és enorme, ja que són moltes les cadenes de televisió de tot el món les que volen emetre aquest dibuixos.
Aquest projecte convertirà a Gaudí, la Pedrera i Barcelona en un centre d’interès per milions de nens i adults en tot el món.
5.5 ENTREVISTA AMB JOSEP MARIA SUBIRACHS
Aquesta entrevista a Josep Maria Subirachs, escultor i autor de la façana de la Passió, es va realitzar per Elena Hevia i va ser publicada el dia 7 de gener.
- Diu que no creu en les coincidències, però hi ha una que ha marcat la seva trajectòria vital.
- Suposo que es refereix a que jo vaig néixer nou mesos després que Antoni Gaudí morís atropellat per un tramvia. Si, aquesta és una de les grans casualitats que han marcat la meva vida.
- La Sagrada Família és segura?
- Estic absolutament convençut que si. En tot cas s’haurà d’esperar al que diguin finalment els informes tècnics.
- El veig com els mestres constructors de les catedrals de l’edat Mitja.
- Si, una cosa així. Es que la Sagrada Família té l’esperit de les antigues catedrals, per això ha resultat tan polèmica. D’aquí que inevitablement sigui una suma d’estils, perquè artísticament mai he volgut imitar a Gaudí, l’admiro massa pe grapejar-lo.
- S’anirà a viure precisament a l’illa on el projecte original de Gaudí condemnava i que molt possiblement sigui enderrocada. Espera que ho rebin bé els veïns?
El projecte de Gaudí era anterior a la construcció d’aquesta illa i jo no tinc res a veure amb les decisions que es puguin prendre. El cert és que és molt possible que aquests edificis s’enderroqui. Pot ser els veïns pensin que pel fet de que jo vagi anar allà no els tiraran la casa.
- Què va pensar el passat dia 31 de desembre en la simbòlica missa en la que es va poder veure públicament la gran volta de la nau central?
- Va ser la primera missa a cobert en el temple i també la primera a la que assisteixo en 14 anys. Considerava que havia d’estar, pel seu simbolisme i perquè en definitiva va ser un gran espectacle.
- Em diu vostè que mai abans havia escoltat missa en la Sagrada Família?
- Ni en la Sagrada Família, ni en cap altre església. Jo vaig ser batejat, però sóc agnòstic.
- Però Gaudí si que va tenir una gran sintonia espiritual amb l’edifici que estava construint.
- Ell es va convertir en els últims anys de la seva vida. Respecte la Sagrada Família, bàsicament va respondre a un encàrrec que se li va demanar. Gaudí era un personatge genial, amb intuïcions arquitectòniques impressionants, però una excèntric. S’ha dit que prenia bolets al·lucinògens i que era francmaçó, però és difícil treure alguna cosa clara de la seva figura.
- Una figura misteriosa que va per sant. Què opina de l’assumpte de la seva beatificació?
- Em sembla horrible. Gaudí és un personatge universal i això el podria fer més petit. Aquí crec que l’Església s’ha aprofitat una mica de la gran popularitat de Gaudí.
- Explíquim això del temple expiatori. Què s’expia exactament?
- Els pecats, mitjançant la almoina. Fins ara només es construïa a partir de les almoines dels fidels.
- I què a passat perquè la construcció s’hagi accelerat en aquests últims anys?
- L’auge turístic. La fama de Gaudí ha traspassat fronteres. El temple és visitat per una mitja de 4.000 a 5.000 persones diàriament, i tots paguen una entrada voluntària.
- Sembla molt llunyà aquells temps en els que els intel·lectuals catalans firmaven manifestes per que la Sagrada Família no es continués. Crec que vostè va arribar a firmar el de 1965.
- És cert, el vaig firmà. Però en realitat el que buscava era la redefinició d’un projecte que en aquell moment o estava estancat o era partidari del pastiche gaudiniano. No té sentit que una obra tan important com aquesta estigués inacabada.
- Sincerament, no existeix un excessiu contrast entre les seves figures i la façana del Naixement, original de Gaudí?
- Aquesta va ser una de les meves exigències. El meu estil té més línies rectes i arestes vives i busca en efecte dramàtic. Li vaig a confessar una cosa.
- Què?
-A mi la façana del Naixement no m’agrada. Gaudí era una artista extraordinari i com tots els grans artistes s’equivocava moltíssim. No crec que sigui el seu millor treball.
- Possiblement, vostè i jo no.
