ELS ORÍGENS
El cognom Gaudí ve arrelat a Catalunya des del S.XVII, encara que no n’és originari. Si ens parem en les arrels etimològiques anem a cercar-les Pirineus enllà.
Una de les primeres mostres és a Llombardia i altres regions d’Itàlia on al segle V,VI,VII apareix el nom de Gaudens o Gaudenci. Sembla d’origen llatí i va ser dut per diversos eclesiàstics, alguns figuren al calendari martirològic cristià. Tot i no saber en certesa el seu origen etimològic del que estem segurs és que Gaudí, forma catalana de Gaudy o Gaudin, és un cognom típic del centre de França i de la Suïssa de parla francesa. També és estès per altres regions on es parla francès com és el cas de Normandia i Valónia( sud de Bèlgica).
Molts són els testimonis històrics que ho proven: a França hi trobem a Jean Gaudin,Michel-Charles Gaudin (ministre de finances de Napoleó),Marc-Augustin Gaudin (físic) a Suïssa: Jean-François Gaudin(botànic),Jean-Aimé Gaudi-Lefort (escriptor) ,entre d’altres.
Normalment a Catalunya, per tradició, s’utilitzava només un cognom, el patern. Però a Castella aquesta tradició era diferent; s’utilitzaven els dos cognoms: primer el patern i després el matern. Per això i altres circumstàncies es va instal·lar aquesta tradició també a Catalunya, però amb la peculiaritat que els dos cognoms estaven separats per la conjunció “i”. Per la qual cosa moltes vegades es fa referència a l’arquitecte com Gaudí i Cornet.
Si ens parem a analitzar el cognom Cornet, trobem que prové del llatí cornetum que significa còrners (uns arbusts freqüents a les rouredes). Els avantpassats de Gaudí per part de la seva mare els trobem a Cal Cornet, una casa del vilatge de Sant Gallard (Santa Coloma de Queralt).
VIDA
Antoni Gaudi i Cornet va néixer el dimecres 25 de juny de 1852 a Reus ( encara que no es pot afirmar amb seguretat ja que avui dia encara hi ha una discussió sobre el seu lloc de naixement: Reus o Riudoms) i va ser batejat a l’endemà a l’església prioral de San Pere de Reus. És fill de Francesc Gaudí i Serra, calder de Riudoms i d’Antònia Cornet i Bertran, de Reus.
Els primer estudis els va cursar al col·legi del mestre Berenguer i el Batxillerat als Escolapis de Reus. Els estius els passava al Camp de Tarragona, on va començar la seva observació de la natura i a captar tots i cada un dels seus elements que desprès va utilitzar a l’hora de fer les seves obres. Aquests estius i el lloc on va néixer, de suaus característiques i de clima mediterrani, juntament amb l’educació dels Escolapis, de l’Escola d’Arquitectura i les estances al taller d’Eduard Puntí van contribuir a la concreció de la seva personalitat.
Al 1869 es va traslladar a Barcelona per cursar els estudis universitaris a l’Escola Provincial d’Arquitectura. Era un estudiant irregular, va tenir uns quants suspensos, però va obtenir molt bones notes en projectes i construcció, però finalment el 1878 va obtenir el diploma d’arquitecte.
Gaudí no provenia d’una família rica precisament, per la qual cosa mentre cursava la seva carrera treballava d’ajudant de professionals de l’arquitectura (solia fer de delineant). Va col·laborar amb el mestre d’obra Josep Fontserè i Mestres (en les obres del parc de la Ciutadella) i amb altres arquitectes entre els quals s’ha de destacar Joan Martorell. Amb aquest va tenir molta amistat i va ser gràcies a aquest que va poder conèixer a les famílies Güell i Comillas i amb l’artesà Eduald Puntí. Joan Martorell s’ha de dir que era l’arquitecte de Joan Güell i Ferrer, el pare d’Eusebi Güell. Poc a poc Gaudí va començar a freqüentar el taller d’Eduald Puntí on va aprendre els oficis de fuster, forjador, ceramista i vidrier. També caldria dir que va assistir a cursos de Filosofia i Estètica de la Universitat Literària.
Amb tot això esmentat Gaudí va acumular una notable riquesa d’experiències tècniques, artesanals, científiques i artístiques que desprès va aplicar per produir arquitectura, una arquitectura a la qual va dedicar tota la seva vida fins que el 7 de juny de l’any 1.926 va ser atropellat per un tramvia en la cruïlla de la Gran Via i el carrer Bailén. No va morir a l’acte sinó 3 dies després en l’hospital de la Santa Creu i va ser enterrat a la capella de la Mare de Déu del Carme.
Sobre la seva vida poc sabem, ja que la va tenir bastant al marge. De la seva personalitat sabem que era un home amb mal geni (fins i tot ell mateix ho va confessar, en certa ocasió, dient que havia aconseguit dominar tots els seus vicis , excepte aquest) i també sabem que era un home molt religiós i que amb el pas del temps la seva religiositat s’anava accentuant. És per això que en moltes de les seves obres apareixen elements religiosos, com en el disseny dels vitralls de la capella de Sant Josep de la cripta de la Sagrada Família, en el reliquiari (1878) per al Museu de Reus, o en el disseny de la capella del Santíssim de l’església parroquial de San Feliu d’Alella (1883).
El 1894 va sotmetre’s a un rigorós dejuni quaresmal que va arribar a posar en perill la seva vida. Amb això demostrava els seus profunds sentiments religiosos (en acabar va dissenyar la façana del Naixement i va esbossar la idea general de la Sagrada Família). Però la seva gran personalitat s’ha de jutjar a través de les seves obres ja que la seva vida és pura arquitectura. De la seva vida sentimental se sap que no es va casar però que es va enamorar de la Srta. Pepita Moreu quan va treballar en la cooperativa Obrera Mataronesa.
Gaudí era un home d’estatura mitjana, de cabell ros i d’ulls blaus, d’una intel·ligència subliminal que no va publicar cap llibre, només va veure publicat un article propi (La Renaixença,1881) no va donar conferències, no es va dedicar a la política ni als negocis i que va sorprendre a tota la societat de la
època amb les seves obres; a més Gaudí va ser un home senzill, enemic de les idees abstractes, que va saber veure la realitat de les coses sense perjudicis ni deformacions professionals.
