Bon coneixedor de la naturalesa humana i dels defectes que comporta, endevina i s’esforça per corregir els seus, en un afany de perfecció que sempre va fonamentar en la religió catòlica, la moral de la qual va seguir fidelment.
D’aquesta litúrgia catòlica, que va estudiar en els llibres (com el llibre de l’Apocalipsis de Sant Joan, que va arribar a conèixer plenament durant els seus anys d’estudiant i les imatges del qual apareixen clarament reflectits) i que comentava amb els seus amics el bisbe Grau, Torras i Bages i Campins, juntament amb la seva capacitat imaginativa i el seu brillant enginy, li van permetre combinar, de manera perfecta, els símbols religiosos amb les formes arquitectòniques, i fruit d’aquesta conjuminació va ser la seva arquitectura religiosa, que és alhora una religió arquitectònica. Cal dir que Joan Grau era el bisbe d’Astorga; la seva relació va començar quan aquest era vicari general de l’arxidiòcesi de Tarragona, el 1879, i amb el bisbe Torras i Bages va actuar en el cercle Artístic de Sant Lluc, fundat l’any 1893, per tal d’acollir els artistes catòlics, i amb el bisbe de Mallorca, Pere Campins i Barceló, va organitzar la restauració litúrgica de la Seu, tot anticipant-se a normes que darrerament han estat consagrades per l’últim concili vaticà.
Aquesta pot ser severa com en els temps cistercencs, majestuosa en les catedrals gòtiques, intel·lectual en el Renaixement i apassionada en el Barroc. Per Gaudí era místicament poètica, entesa a la manera dels grans escriptors del segle d’Or.
Va estar a prop de l’activitat creadora de l’església, conservant la seva particular personalitat. Molt sovint es va enfrontar amb eclesiàstics que li volien imposar opinions contràries a les seves, i la seva ortodòxia sempre va estar fonamentada i raonada i mai va ser servil. Una bona mostra és la Sagrada Família.
Va aprofitar la part millor d’aquesta vida i de l’altra; la creació divina expressada en la naturalesa i en l’home, i la seva expressió directa per mitjà de la Revelació predicada per l’Església. L’arquitectura gaudiniana, per tal es fonamenta en valors espirituals i es recolzava en la naturalesa i té i tindrà una continuïtat, que no es basa tant en la imitació de formes com en la recta comprensió de conceptes.
