Quan un artista mort fa més de 50 anys manté devoció, no solament d’estudiosos i especialistes, sinó també de la generalitat del públic d’arreu del món, és que el seu valor específic és molt i sòlid.
L’interès per la seva obra mai no ha decaigut, malgrat que els moviments arquitectònics moderns s’han apartat molt de les formes i conceptes gaudinians. L’obra de Gaudí no és una obra uniforme com els passa a la majoria d’artistes, això és degut a la seva gran imaginació i fantasia.
- Obres a Espanya.
Les seves obres del període inicial no van ser de gran importància ni envergadura: va dissenyar la barana de la plaça Aribau i la reixa de ferro que tanca tot el recinte. També va col·laborar en el projecte del mercat d’estructura metàl·lica del Born. Durant la carrera va fer dibuixos aquarelats, va projectar la porta d’un cementiri, una font per la plaça Catalunya, un pati per un edifici públic i com projecte final de carrera un paranimf d’una universitat. Però cal destacar que en el 1870, el seu primer any de carrera, amb ell seu amic Eduard Toda, ja va fer en esbós de projecte ideal per la restauració i explotació de les ruïnes del monestir de Poblet. Una altre de les seves primeres obres és la fàbrica de la cooperativa de Mataró, Obrera Mataronesa en el 1873 ( que també en va fer el seu estendard). I en el 1879 va fer dos fanals per la Plaça Reial i dos més per la plaça de Palau per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona. És a dir, aquestes obres són molt singulars i no reflecteixen encara el seu estil més personal.
En el últim quart de segle XIX es va començar a gestar en Europa una tendència arquitectònica en la qual es barrejaven el neogoticisme i l’exotisme. Al final, aquesta barreja va donar lloca al Modernisme. En Espanya alguns arquitectes van intentar trobar l’inspiració en escoles estrangeres. Gaudí, que havia llegit a Walter Pater y John Ruskin va buscar l’exotisme, a través de l’arquitectura anglesa, en el llunyà Orient, especialment en l’arquitectura de la Índia, Pèrsia i Japó. Així, existeixen quatre obres de la seva joventut on queda patent aquest interès: El Capricho (1883-1885), en la població de Comillas (Santander), la Casa Vicens (1883-1888), en el barri de Gracia de Barcelona (està dintre d’aquestes formes orientals sobretot per l’ús de la ceràmica vidrada),la Finca Güell (1884-1887), en els afores de Barcelona i el Palau Güell (1886-1888), en el barri antic de Barcelona. Aquesta última va ser una obra de gran envergadura.
El neogoticisme esmentat abans també va formar part en l’obra de Gaudí. Va ser per influència de Joan Martorell, home religiós i constructor d’esglésies i convents d’estil gòtic. Gaudí pensava que el gòtic era el més estructural dels estils històrics i els arquitectes del Renaixement deia que eren simples decoradors. Desprès d’estudiar les estructures gòtiques, va concebre la manera de perfeccionar aquelles solucions medievals. Com obres on apareix l’estil gòtic hi destaquen el col·legi de Santa Maria de San Gervasi (1888-1889), el palau d’Astorga(1889-1893), a Lleó, la Casa de los Botines (1892-1894), a Lleó i les Bellesguard (1900-1909), a Collserola.
Gaudí es caracteritza sobretot per la seva inspiració en la naturalesa. Va admirar la bellesa de les plantes, les muntanyes i els animals, tot adonant-se de que la natura no té intencions estètiques, sinó funcionals. I és on la Casa Calvet (1898-1900), a Barcelona, el Celler Güell (1895-1897), al Garraf, el Parc Güell(1900-1914), a Barcelona, la Casa Batlló (1904-1906), a Barcelona, les vidrieres de la Catedral de Mallorca(1903-1914) i la Restauració de Crist en la muntanya de Montserrat(1903-1916), queden impregnats d’elements de la natura. Va ser on va demostrar la seva desbordant creativitat.
Però l’estil final i definitiu de Gaudí va tenir el seu desenvolupament en les obres de la Sagrada Família, obra que va ser començada al 1883 i que està encara inacabada. Va ser l’obra en la qual va dedicar la resta de la seva vida.
- Obres fora d’Espanya.
Principalment Gaudí va centrar la seva obra en Catalunya, sobretot a Barcelona, encara que té algunes obres (molt poques) esteses per diversos llocs d’Espanya. En dues ocasions, però, es va dirigir cap a l’estranger. Va ser pel projecte d’un edifici per les Missions Catòliques Franciscanes en Tànger ( en el Marroc, el 1892) i pel projecte d’un hotel a Nova York.
El primer era un edifici per albergar una església, unes escoles i un hospital. (encara que malauradament va ser abandonat perquè els franciscans el van considerar massa luxós i gran.).
En el segon va imaginar un edifici de quasi 300 metres d’altura. Aquest no es va acabar de concretar, segurament per la malaltia que el va deixar molt dèbil.
