El Palau Güell és la primera gran obra de Gaudí. Els pavellons de la finca Güell van ser el que va convèncer a Eusebi Güell del talent extraordinari de Gaudí i per això li va encarregar la construcció del seu propi palau.
El solar estava en el carrer Conde Del Assalt, encara que popularment se’l coneixia amb el nom de Nou de la Rambla. La idea de Gaudí i de Güell era connectar el nou edifici, a través d’un passadís, amb la casa que la família posseïa en la contigua Rambla dels Caputxins.
Va ser construït entre el 1886 i el 1888 amb pedra procedent de les pedreres de Garraf (Sitges), que eren propietat d’en Güell.
El palau va significar la consagració de Gaudí, ja que si bé era l’arquitecte de la Sagrada Família d’ençà de finals del 1883, en aquesta residència va poder desplegar en molt poc temps totes les seves idees constructives i decoratives.
Aquest està format per un soterrani cavallerissa, una planta baixa amb vestíbul i cotxera, un entresol despatx i la planta noble amb els salons d’estar i rebre, les sales de confiança i el menjador. Però hi ha dos elements que contribueixen a fixar poderosament nostra atenció: la doble porta amb arcs catenàrics, i les estranyes xemeneies del terrat.
La solució per les portes era molt novetosa en aquella època i se sap que el propietari la va elegir conscientment, seleccionant-la entre diverses alternatives ofertes per l’arquitecte.
Del vestíbul arrenca la rampa espiraliforme que condueix al soterrani i l’escala que porta als pisos superiors.
El primer pis és de dormitoris i serveis i el segon per habitacions dels servents. La repartició de l’espai va ser funcional i decoratiu.
A l’altura del pis principal tot el palau s’organitza entorn a una espècie de pati central cobert amb una doble cúpula misteriosa i fascinant. Aquest espai servia com a sala de recepcions i com capella. En aquest, un òrgan i la capella amb portes confereixen múltiples usos del lloc, que tant va ser cenacle pels poetes, com lloc per estrenar les partitures musicals o reunions socials.
Els salons que donen al carrer Nou de la Rambla tenen artesonats de fusta de xiprers i d’eucaliptus, combinats amb ferros helicoidals daurats de gran efecte decoratiu i al mateix temps amb funció estructural.
En el terrat hi ha un con cupular, 18 xemeneies i ventiladors amb sombretes i troncs de les més variades formes, aplacats alguns amb trencadís i altres formats de totxo vist o de pedra.
El palau es va construir amb gran rapidesa, sense escatimar despeses i es va poder inaugurar en 1888 amb motiu de la Exposició Universal. A tothom els va sorprendre i meravellar aquest edifici inclassificable des del punt de vista estilístic.
Va ser possiblement l’últim que es va construir a Barcelona amb aquesta finalitat i té, per la seva funció, resabis dels plazzi renaixentistes, en la disposició de les habitacions i del sistema d’ordenació dels buits. La decoració, a base de pedres del Garraf de diversos colors, pintures d’Alejo Calpés i elements de ferro i fusta es complementen i constitueixen una perfecta unitat. Aquesta mansió, d’aspecte irreal, dedicada actualment a museu, va ser reconeguda com Patrimoni Mundial per la UNESCO en 1984.
Ornamentacions i simbolisme:
Segurament hauríem de veure en les seves formes algun reflex arquitectònic de les teories d’Eusebi Güell sobre el suposat origen etrusc ( i no romà) de la cultura i la llengua de Catalunya. Del palau Güell hi destaquen principalment dos elements: la cúpula i les portes de l’entrada.
La cúpula, que ocupa l’espai central de l’edifici, sembla d’inspiració islàmica, però està coberta de llosetes hexagonals com si fos un autèntic abeller. Tot això es remata en el terrat superior per un con que s’assembla molt a les torres de les termites, un tipus fascinant de construcció natural atribuïda també a altres insectes solitaris i previsors. Per tant, moltes vegades el Palau Güell s’ha concebut com un abeller, per dintre i com un formiguer, des d’afora, simbolitzen un niu del treball i de la virtut.
Però hi ha altres autors que opinen que la cúpula no es va fer amb la inspiració de la natura, d’un abeller, sinó que Gaudí, més d’una vegada havia parlat de la cúpula de Santa Sofia de Constantinoble, considerant-la com la millor creació del regnat de Justicià, pel que al palau va fer un transsumpte d’aquella forma (que és un combinat de llums i ombres) tot simbolitzant el cosmos.
En les dues portes de l’entrada fetes per una reixa de ferro forjat hi destaca a la part superior unes formes ondulades, semblants a les serps, i les lletres “E” i “G” en el centre d’elles. Entre les dues hi ha present un enorme escut de Catalunya de ferro, amb les barres representades tridimensionalment per una alternança de planxa i reixa disposades en forma helicoïdal, i on al seu capdamunt hi destaca la
presència d’un aguiló. Gaudí va aconseguir que els artesans treballessin el ferro forjat de tal manera que sembla haver adquirit un miraculosa ductilitat.
A part d’aquests símbols una de les coses importants i curioses de les portes són les seves formes. Aquí va fer el gran descobriment de l’arc catenàric, format d’una manera natural quan es deixa penjar una cadena subjecte pels seus extrems. L’arquitecte creia que, des del punt de vista constructiu, aquest tipus d’arc superava a tots els models tradicionals. Va adoptar-los segurament observant un fenomen natural: es tracta del mode en que les abelles construeixen les seves bresques. Un petit grup d’obreres, encadenades per les potes, formen un arc en l’aire que s’omple després amb cel·les hexagonals. Per entendre perquè Gaudí es va poder sentir atret per aquest model de l’arquitectura hem de tenir en compte les virtuts que se li atribueixen a les abelles: laboriositat, esperit supervisor, desinterès, etc.
L’abeller es considerava un exemple per la societat humana i no deixa de ser interessant que en l’últim article que va publicar el germà gran de Gaudí estigui dedicat a les abelles. Més tard, segurament va entrar en contacte sobre el 1880 amb Enric de Mercader-Belloch, que va introduir en Espanya l'abeller de Layens i dels principis de l’apicultura moderna.
Així és com Gaudí va dissenyar les portes del palau, només va tenir que observar aquest fenomen de la naturalesa, donar-li la volta i després construir-les.
Cúpula interior
Cúpula interior Detall d’una xemeneia
L’abeller invertit dóna forma a les portes d’entrada
Portes d’entrada amb l’escut de Catalunya
Detall de la part superior de la porta
