Cap el 1888 Gaudí va rebre l’encàrrec de continuar les obres del Col·legi i Casa Generalicia de les Teresines. El fundador de la Ordre i el promotor del projecte va ser el pare Enric d’Ossó, amic de Verdaguer i d’altres eclesiàstics pròxims a l’arquitecte. Ens trobem davant d’un d’aquells reformadors religiosos catalans de finals de segle als que els havia atret tant l’art de Gaudí.
La idea de fer un col·legi a on les nenes poguessin rebre una educació moderna sense abandonar l’essència de la tradició catòlica era, en aquell moment, relativament novetosa. És en aquest tipus de treball que Gaudí es va anar apropant al misticisme religiós de la seva etapa final. Aquest edifici està situat en el terme municipal de Sant Gervasi, avui en l’actual carrer Ganduxer, 319-325.
L’encàrrec li va arribar quan l’edifici anava pel primer pis, seguint els plànols d’un altre arquitecte o mestre d’obres, pel que es va veure forçat a seguir la forma de la planta rectangular inicial. Aquest col·legi és una mostra de l’estil inicial de Gaudí, basat en el totxo vist i en els falsos arcs. Igualment ofereix una decoració ceràmica, a la manera de la Casa Vicens i El Capricho.
El Col·legi de les Teresines es caracteritza per la sobrietat i l’austeritat que resideix en l’interior. La personalitat de Gaudí queda reflectida en el primer pis amb el sistema de penetració de la llum a través d’un pati. Aquest pati de llum i el corredor d’arc parabòlics que l’envolta constitueixen una de les coses més ben aconseguides de Gaudí en el camp de la llum natural.
En les zones situades abans i després del pati, l’espai queda dividit per aquests arcs recolzats en molt fines columnes. La llum que hi rep li arriba atenuada, però el suau repartiment de la claror entre aquests prims i esvelts arcs de maó pitxolí produeix una alternança de zones tènuement velades i altres d’il·luminades de suau i gairebé imperceptible contrast. En aquest corredor es veu una característica gaudiniana: el fet que tan els elements estructurals com els ornamentals tendeixen a conjuntar-se en una unitat superior.
En la planta baixa, grans arcs diafragmàtics de totxo sostenen el pis alt. És particularment interessant el cos avançat davant la porta principal, que forma un pòrtic o atri, amb arcs parabòlics i una reixa forjada de gran qualitat, on estan esculpits els símbols de l’ordre teresina. El pis superior d’aquest pòrtic és una galeria davant la sala de visites, amb una gelosia de tancament formada per totxos disposats triangularment.
Els murs són de paret seca, ja que donades les greus dificultats econòmiques del pare Ossó, va haver la clara intenció de no malgastar ni un cèntim, però Gaudí se les arreglà per aconseguir una gran dignitat amb els elements de tan poc preu. I mitjançant el tractament de la ceràmica, la fusteria i del ferro de forja demostren l’especial manera de Gaudí de resoldre els complements dels seus edificis.
El col·legi és una lliçó d’arquitectura escolar i d’art pur, ja que a Gaudí semblava interessar-li tant els problemes estètics, com els problemes del més adequat plantejament dels edificis segons les normes de la higiene i de la funcionalitat, ja fos aquesta de tipus escolar, residencial, religiós o de serveis.
Anys més tard (1908) va projectar la capella per aquest col·legi, que no va arribar a construir a causa d’una discussió amb la superiora, que volia una capella privada mentre que Gaudí la preferia pública. És una clara manera d’entendre la funcionalitat i una forma de fidelitat a uns principis que tant es concretaven en les matèries religioses com en les simplement constructives.
Ornamentacions i simbolisme:
El materials constructius, el vocabulari arquitectònic i el mode de dotar a l’arquitectura d’un líric simbolisme són, inequívocament gaudinians. Gaudí va concebre l’edifici com una fortalesa emmerletada, una fortalesa religiosa, casa de religió i de pedagogia.
Cal dir que el col·legi de les Teresines només compte amb símbols i ornamentacions religioses, sent una cosa perfectament cognoscible i desxifrable. Així destaca, en el terrat, rodejat per merlets, també de perfil parabòlic, que fins el 1936 va tenir sobre unes birretes doctorals de ceràmica en homenatge a Santa Teresa, convertint així una obra d’origen guerrer en suport de la birreta doctoral, símbol de saviesa i de recte ensenyament. Aquest entusiasme també es veu en les peces de ceràmica, situades al xamfrà i sobre els pinacles gòtics, les creus de quatre braços i la repetició de per tota la façana del lema “Viva Jesús”.
També destaca la reixa de ferro de forja ja esmentada amb els dos cors: l’immaculat de Maria i el de Santa Teresa, travessat pel dard de l’amor diví. En un altre segle i en un altre terreny, aquest col·legi té molt a veure amb el barroquisme del cavaller Bernini en la famosa església de Santa Maria della Vittoria de Roma, on el 1.647 esculpí la imatge de la santa i de l’àngel que li travessa el cor amb un dard que, segons les paraules de la santa: “produeix un gran dolor, però és tan voluptuós, que hom voldria que mai s’acabés”.
Destaca també que al damunt del paredat ja construït quan Gaudí va assumir la direcció de les obres, s’hi van fer obertures diferents de les inicials mitjançant simples lligades de maó vist, que formen tres buits per a les finestres allargades i coronades per un arc fals, on les reixes de forja, representen: a Jesús, la del centre, i les flames de l’amor diví en què es consumia Santa Teresa de Jesús, les laterals.
Una última observació és l’espai dels corredors; aquest donen un efecte màgic, sembla com si aquesta espai conventual no fos una cosa real, sinó la il·lusió d’una galeria de miralls, infinitament multiplicada.
Reixes de forja amb l’anagrama de Jesús i les flames de l’amor de Santa Teresa de Jesús
Reixes amb el cor de Maria i el cor transverberat de Santa Teresa de Jesús.
Espai d’un dels corredors
Anagrama de Jesús, constant en tot l’edifici
Anagrama de Jesús, constant en tot l’edifici
