En l’any 1898 Espanya va perdre les últimes restes del seu imperi colonial. Encara que alguns sectors de la burgesia catalana es van veure molt afectats en els sues interessos ultramarins, es van repartir molts capitals, el qual va contribuir a la reactivació econòmica en el cinturó industrial de Barcelona. La obra de Gaudí no es va ressentir amb aquella crisis i és molt significatiu que firmés els plànols de la Casa Calvet el mateix any del desastre colonial.
En el carrer Casp, 48 en ple barri anomenat dels fabricants (en la dreta de l’Eixample), els hereus de Pere Màrtir Calvet tenien un solar pel qual van encarregar a Gaudí una casa de renda, amb soterranis i planta baixa destinats a magatzem i a oficina comercial i quatre plantes, vivendes pels propietaris i diversos pisos per llogar. La obra va concloure en el 1900, any en què l’Ajuntament li va concedir el premi al millor edifici de la ciutat construït dintre d’aquest any. Era la primera vegada que s’atorgava aquest guardó i la única que Gaudí el va rebre.
Des del punt de vista de la novetat estructural, la casa Calvet poc aporta, ja que és una casa amb murs de carrega, jàsseres metàl·liques de gelosia, biguetes i voltes petites, és a dir, no hi ha gaire complicacions.
La façana és de gres de Montjuïc, com tantes altres de l’Eixample i sorprèn per la seva simetria, ja que és la única vegada que la va cultivar, perquè no era partidari de l’exercici de repetició. I va ser, doncs, en els elements decoratius i complementaris on es va manifestar la personalitat de Gaudí.
El ritme entre buits i plens, entre pedra i ornamentació, sembla molt equilibrat i funcional. La tribuna és la peça que més crida l’atenció ja que és un volum atrevit i que té voluntat manifesta de protagonitzar aquest espai, mitjançant la combinació de ferro forjat i pedra, on hi ha diversos elements decoratius tractats amb realisme i que ens permeten reconèixer un xiprer, una olivera, l’escut de Catalunya i també les banyes de l’abundància.
Les lloses dels balcons són de forma lobulada i les baranes de gruixudes formes de ferro retorçat helicoidalment, és per això que no destaquen gaire, però en canvi, hi ha dos que en destaquen per la seva originalitat i perquè tenen les seves corresponents cabries per hissar mobles, on s’anuncia l’estil que utilitzaria en la Casa Batlló del passeig de Gràcia.
Per la construcció d’aquesta casa, es va fer una maqueta de guix de la façana, molt més pràctica que no els plànols summament esquemàtics que es van presentar a l’Ajuntament.
El vestíbul de la planta baixa de la casa hi ha bancs adossats a les parets, rajoles com les de les escales i miralls amb llums. Les formes barroques es manifesten generosament en tot el mobiliari de la casa, també dissenyat per Gaudí.
L’escala, com el vestíbul, té la seva especial decoració, hi ha un arrimador fet de rajoles de València, blanques amb uns remolins de color blau que formen un conjunt cada quatre peces, bancs de fusta de caire barroc i una cabina ascensor de fusta, ferro i cristall.
Els balustres i les columnes salomòniques són de granit artificial, però aquest material pobre no desmereix gens la bellesa del conjunt. Del capdamunt de les columnes arrenquen arcs amb relleus que representen fulles de parra. Les parets són estucades en calent, imitant especialment de maó.
Respecte al mobiliari del despatx, s’ha de dir que és de roure tallat i de formes orgàniques i d’imaginació creativa, realitzat per Casas & Bardés de Barcelona, igual que els bancs de la sala de juntes. En el despatx hi ha armaris, cadires, bancs (cal dir que els bancs els va fer de posts de fusta encadellades, sense claus i cargols), butaques i un llarg mostrador. En el pis principal, que va ser residència dels Calvet, hi havia un saló entapissat, ara en el museu Gaudí, de fusta daurada i formes molt barroques.
Així és que el mobiliari de Gaudí va prendre una gran importància, fins al punt que es pot equiparar amb el valor dels mateixos edificis en què s’integra.
Si fem referència a la façana posterior cal dir que és de pedra artificial i totxo estucat. Aquesta és encara més senzilla, encara que està composta per una successió de buits entrants que produeixen agradables efectes de clarobscur al estar orientada cap el migdia.
La Casa Calvet, d’estructura senzilla, per tant, destaca per la seva decoració i pel mobiliari i és on per primer cop va utilitzà les formes orgàniques que després van aparèixer en les cases Batlló i Milà i en la Colonia Güell.
Ornamentacions i simbolisme:
Com s’ha vist aquesta casa destaca més per la seva ornamentació que no pas per la seva forma de construcció.
Uns dels elements que destaquen són dues columnes llaurades de tal manera que evoquen les bobines de les indústries tèxtils de la raó social i tant en la barana com en la tribuna, com en els relleus de pedra hi ha representats un gran nombre de bolets, perquè el senyor Calvet era micòleg a més de comerciant i Gaudí va fer posar-les per fer-li homenatge. També, en la barana de la tribuna es veu representat la figura d’un xiprer, aquest no el va posar per casualitat sinó amb el seu sentit de símbol d’hospitalitat (tal i com el va posar també en la Sagrada Família, també aquí amb el mateix simbolisme) i entre les ornamentacions de la tribuna destaca la presència d’una “C” (a l’altura superior de la porta), que quasi sembla una “G”, així aquesta inicial es referia a la del propietari però a la vegada també, subtilment, a la de l’arquitecte.
Un altre element destacable és la porta principal, en concret el trucador. Aquest té forma de creu i quan l’utilitzem colpegem una xinxa metàl·lica. Aquí hi ha diversitat d’opinions, hi ha autors que això ho consideren com una característica més de Gaudí, el sentit de l’humor o altres, la xinxa la veuen que s’ha d’interpretar com encarnació del mal perquè sempre ha estat vinculada a la brutícia i, per tant, la seva mossegada propicia les infeccions.
La casa Calvet es corona amb una doble espadanya mixtilínia, amb remats de boles i creus. Aquestes formes semblen voler continuar en els laterals, com si Gaudí s’estigués proposant construir també tot el front del carrer. En les esquerdes d’aquestes espadenyes hi ha tres caps de sants, que són San Pere Màrtir, en atenció al pare del propietari, San Ginés, còmic i Ginés el notari (els dos patrons de Vilassar, poble natal de Calvet). Aquests elements ornamentals estan estretament lligats, per tant, amb la personalitat d’Andreu Calvet.
Finalment, en relació amb una altra obra de Gaudí, la finca Güell, és destacable el tema dels Jocs Florals; en la finca Güell apareixen les flors que es donaven i aquí en canvi apareix la llegenda dels Jocs Florals: “Fe, Pàtria, Amor” (situat a l’ampit de la finestra que dona al pati de llums, darrere de l’ascensor). Això demostra com el tema dels Jocs Florals és un tema que està en el cap de l’arquitecte i que plasma en les seves obres de diverses maneres.
Trucador de la porta
Llosana de la tribuna, amb l’escut de Catalunya, la inicial de la propietària i el xiprer
Mobles dissenyats per Gaudí per la casa
Detall del cap de Sant Pere Martir
