En les terres pròxims al torrent de Betlem, al peu de la serra de Collserola, que havien pertangut a Martí l’Humà ( on també hi tenia una residència), més endavant als beneficiats de Sant Just i després al bisbe d’Astorga Joan Grau i Vallespinós, Gaudí va projectar en el 1900 un edifici per a la nova propietària, Maria Sagués, vídua del comerciant Jaume Figueres. Maria va comprar el terreny als hereters del bisbe Grau d’Astorga,i Gaudí va intervenir en l’operació de compra redactant el projecte d’habitatge; va treballar en la construcció fins al 1909.
El nom de Bellesguard va ser suggerit al rei Martí pel seu secretari Bernat Metge. Aquest monarca, l’últim de la dinastia catalana, va intentar fer de Bellesguard una casa paradisíaca, amb jardins exòtics cuidats per un especialista de Sardenya. Allà va contraure matrimoni el rei amb Margarita de Prades, en una cerimònia en la que van assistir el mateix papa Benedictí XIII i San Vicens Ferrer.
Es tracta, doncs, d’un lloc sensible pel catalanisme romàntic i d’aquí la cura exquisita amb que es va ocupar l’arquitecte. Amb el pensament posat amb el que havia estat la mansió del darrer rei de la dinastia catalana, va elaborar una casa en què transformà el gòtic allargant fins a extrems inversemblants els mainells de les finestres i convertint les dovelles dels arcs de mig punt de les cases catalanes del segle XV en un mosaic en relleu de petites pedres formant dibuixos geomètrics.
La casa és als quatre vents i es composa de semisoterrani, planta entresol, planta noble i dos golfes superposats. La seva planta és quadrada amb l’escala en l’angle de Ponent. La situació de la casa està molt ben pensada ja que està orientada exactament als quatre punts cardinals, que coincideixen amb les cantonades del quadre. L’edifici és de toxto i pedra pissarossa del lloc, de tons grisos i verds, però en l’interior els murs i sostres són totalment blancs.
La decoració exterior es basa en els aplacats decoratius i en els ferros de forja en reixes i baranes i en una piràmide a mode de sostre.
Els murs estan realitzats amb paret seca de pedra pissarrossa. Molts elements decoratius es van recobrir amb diminuts fragments de pedra utilitzada en les parets. És la idea de trencadís, resolta aquí amb un material que accentua el caràcter rústic i natural d’aquest edifici( fins i tot els tubs del desguàs estan recoberts amb el mateix material).
L’estil gòtic es dilueix amb la geologia del lloc, semblant un programa arquitectònic i ideològic que respon, en realitat, a les aspiracions d’un grup social determinat. En l’exterior també destaca el fet de la reconstrucció dels malmesos fragments de la muralla medieval i la desviació que va fer cap el camí del cementiri de Sant Gervasi, que travessa la finca fent uns viaductes de maó i pedra per damunt del torrent, de tal manera que el camí voregés la finca.
Els interiors de la torre, tant el de l’escala com els de les habitacions, són resolts amb delicades formes blanques, aconseguides amb pintura de calç sobre arrebossat i emblancant al damunt de l’estructura de maó. Amb aquest blanc mat de la pintura s’aconsegueix que les formes apareguin amb la seva significativa senzillesa. Pren un encant especial el fet que l’arquitectura sigui subtilment insinuada, amb superfícies ondulades i sense arestes, i el contrast que es fa entre el blanc i el gris fosc.
Els carcanyols foradats dels arcs i els acords entre arcs i capitells suggereixen una arquitectura espontània. Dins d’aquest marc tan blanc destaquen les golfes, ja que no tenen res a veure amb la resta de la casa.
Aquestes golfes són una estructura de pilastres de maó pitxolí sobre els quals s’alcen els arcs mudèjars amb calats en forma de triangles en els estreps, que confereixen una gra lleugeresa a aquesta unitat constructiva sorgida gairebé de la voluntat dels mateixos maons, que adopten formes de palmeres o de coets que surten disparats en totes les direccions. Tot i sent una dependència del servei, presenta un aspecte majestuós i fa pensar en el sentiment constructiu innat de Gaudí, que el va portar a realitzar formes escultòriques a partir del maó.
Bellesguard sembla exteriorment cúbic, però interiorment és una exposició de diversos sistemes estructurals que canvien en cada habitació. D’aquesta casa són famoses les golfes, ja que són d’arc alleugerit que arrenquen d’una estranya solera central i aguanten un altre espai al damunt de l’edifici, on hi ha una petita tribuna que recorda la visió que el rei Martí tingué de l’arribada de les naus que portaven la notícia de la victòria de Sanluri.
Aquesta casa no sembla un simple castell militar ni tampoc un palau, sinó una barreja fantasiada de les dues. Estranya, a primera vista, que una cosa tan refinada fos feta per una clienta analfabeta.
Ornamentacions i simbolisme:
Aquesta casa no es caracteritza principalment per la seva ornamentació interna ni els símbols que Gaudí hi va plasmar, sinó en l’estructura de la casa, amb una utilització prodigiosa de l’arquitectura.
Tot i això, no podien faltar elements típics en les obres de Gaudí: la religiositat i la mitologia i on molts cops també apareix l’amor de Gaudí per Catalunya fent aparèixer l’escut català.
En referència a la religiositat hi destaca la porta principal de la casa on en el timpà de la reixa hi ha la inscripció: “Ave Maria puríssima, sens pecat fou concebuda”, en metall forjat. Desprès va fer una barreja en la torre d’elements, ja que aquesta es remata amb una bandera catalana en espiral, una corona reial i la creu de quatre braços, també orientats als punts cardinals.
Tot això ho va fer com un homenatge o monument al monarca medieval i a la nació catalana, encara que hi ha altres autors que opinen que aquesta va ser feta com a fita històrica en record a les noces reials, el 1409 en Bellesguard, al cap de poc temps de la mort del l’hereter, Martí el Jove, a Sicília (es va casar amb Margarida de Prades per tal que no s’extingís amb ell la dinastia).
I finalment en referència a la mitologia és un element de decoració que està en el mur exterior, però que també es veu des de dintre, hi ha un trencadís amb estrelles blanques que simulen la nit estrellada i en el centre amb cristall de colors morats i verdosos orientats cap a ponent que representa amb tota seguretat l’estrella de l’ocàs. Dins de tot això hi ha la mitologia: Venus és la deessa de l’Amor i, al mateix temps que “l’estrella de l’ocàs”, és també la “estrella matutina”.
Porta principal
Vista de les golfes
Escala principal amb el trencadís mitològic
