Els Pavellons de la Finca Güell es troben a l’avinguda Pedralbes,7. Joan Güell, pare d’Eusebi Güell va comprar dues finques en Les Corts: Can Feliu i Torre Baldiró. Eusebi Güell va heretar-les i va augmentar la seva herència amb la compra d’un terreny contigu, Can Cunyàs de la Riera (1883). Les construccions de la Finca Güell són la primera obra monumental gaudiniana. Existeix aquí, una clara relació amb l’arquitectura extrem-oriental ( que Gaudí va conèixer per unes col·leccions de fotografies amb vistes a la Índia i del Caire que l’escola d’Arquitectura va adquirir quan estudiava). Tot i això, també és present alguns elements islàmics (en els ataurics dels murs).
Gaudí va fer el mur de tancament, en el que es van obrir tres portes: una enfront del cementiri de Les Corts, un altre que ara està enfront a la Facultat de Farmàcia i la principal, en el límit de Les Corts amb Sarrià, on abans hi havia una riera, que ara és l’avinguda de Pedralbes. En aquestes construccions Gaudí va utilitzar murs de tàpia, cantonades i basaments de pedra del Garraf i parets de totxo vist. La porta principal està entre l’edifici de la porteria i la cavallerissa i el picador. En aquesta porta Gaudí va projectar una reixa de ferro en forma de drac. En un principi aquest drac tenia un mecanisme mitjançant el qual aquesta fera espantosa avançava les seves urpes sobre l’intrús quan s’obria el portaló. Aquesta porta es suporta per un pilar de totxo i pedra artificial i es mou al voltant d’un eix vertical. A mig pilar es troba un octògon on està inscrita la inicial “G”, del seu propietari, en la qual s’enrosquen rames amb fulles i flors de roser boscà (o englantines). A dalt del pilar hi destaca un taronger d’antimoni, però aquest no està fet per casualitat sinó que té dintre tota una mitologia i un simbolisme.
La cavallerissa és l’antiga quadra. En el terrat d’aquesta hi va fer petites voltes parabòliques que la cobreixen i que recolzen en arcs parabòlics de maó. És un element constant en els seus edificis que Gaudí en els terrats fes una mena de camins de ronda, que permetien circular per tot el perímetre (com en el cas de la Pedrera).També destaca que entre el terrat i els arcs parabòlics hi ha finestres de perfil trapezoïdal. Aquesta cavallerissa és actualment la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya. Aquesta conté també un petit museu d’arquitectura, especialment de peces de Gaudí.
Al costat de la cavallerissa hi ha el picador obert. Aquest és un paviment cupular de sardinell de maó, en el qual la porta és de ferro. En l’interior hi ha galeries i just enmig hi ha una cúpula de forma hiperboloide que permet el pas de la llum. El picador era pels cavalls de tir, pel tant aquestes galeries servien per contemplar-ne el seu pas, tenir-ne cura i rentar-los.
En l’exterior del picador hi destaca la cúpula hiperboloidal de volta de maó de pla, que està coronada en una mena de gerra de ceràmica verda, que originalment aguantava un parallamps. Aquesta està coberta pel típic trencadís de color blau i blanc, i és on per primera vegada va utilitzar aquesta tècnica.
Les parets son de tàpia amb calç, amb verdugades de maó i clavells pintats a la trepa i la cornisa és un esglaonat de quarts de cercle de maó vist alternant amb peces vermelles i grogues. Actualment és el Museu d’Arquitectura de la Càtedra Gaudí i s’ha fet servir també com a aula de graus de la Universitat Politècnica de Catalunya per a la lectura o investidura de tesis doctorals.
Gaudí també va fer un mirador, sobre arcs parabòlics i gelosia triangular de totxos, una font dedicada a Santa Eulàlia i una altre amb un canó de ferro en forma de drac xinès, que va ser recuperat el 1983 entre les heures del jardí, que ara és el parc públic. També va decorar les xemeneies i els ventiladors mitjançant la tècnica del trencadís i on destaca uns acabats molt barrocs, de pedra artificial, i unes combinacions geomètriques de triangle de gran riquesa compositora i semblants als basars de l’Orient Mitjà.
Aquestes edificacions presenten un aspecte molt brillant, per la combinació de colors càlids, com el vermell o el groc, i colors freds, blaus, verds i negres, en els revestiments ceràmics i es podria considerar com un antecedent de l’arquitectura modernista, si no fos pel contingut estructural que les forma. Aquí l’estructura i la decoració van separades i és per això que la percepció estructural s’aconsegueix des de l’interior, en tant que en la decoració li va donar molta importància en les cornises i els remats. Va demostrar amb aquest projecte la influència que tenia de Joan Martorell.
Ornamentacions i simbolisme:
La mitologia ha estat considera la teologia pagana, però al estar relacionada amb la simbologia que explica el significat dels mites, va tenir en temps medievals, i especialment renaixentistes i moderns, una forta implantació en l’art. A Gaudí li va agradar extremadament la simbologia, especialment la cristiana, però en algunes ocasions va utilitzar símbols de la mitologia clàssica o oriental (com és el cas de la Finca Güell).
El drac esmentat anteriorment, situat en la reixa de la porta, és Ladó, l’animal que guardava els fruits d’or del jardí de les Hespèrides. La història va ser relatada per Jacint Verdaguer en el seu cèlebre poema L’Atlàntida, una obra que va dedicar al marqués de Comillas (familiar de Güell). Aquest està dividit en deu cants i una conclusió. El cant segon es titula “L’hort de les Hespèrides” on es descriu el viatge d’Hèrcules des de Barcelona a Cadis.
L’Atlántida, va ser un punt de trobada de l’esperit romàntic del seu autor i de la inquietud arquitectònica de Gaudí.
Del taronger d’antimoni en l’entrada de la finca, el poema ens descriu:
Després de salvar a Pirene, acabada de destronar per Gerió, del incendi dels Pirineus, Hèrcules baixa cap a Montjuïc. Segueix cap el Sud, on es troba a Gerió, el qual, per desfer-se d’ell, li parla de la reina Hesperis i de l’arbre de les taronges d’or de l’hort de les seves filles en l’Atlántida, que ha de presentar-li a qui la pretengui per esposa.
“Hesperis, que n’és reina gentil s’és viuda
i espera un cor que vulla lo seu aconhortar;
quan d’eixa palma tastes la fruita regalada,
diràs:<<A la seva ombra deixeu-me reposar>>.
“Mes cal-açó li deia socavant una fossa
cal que, per fer-li oferta plasent, del taronger
que entre esmaragades mostra sa fruita d’or més rossa,
n’arribes de puntetes lo cimeral a haver”.
El taronger d’antimoni pot simbolitzar, per tant, la extraordinària riquesa i el misteriós contingut dels boscos i jardins que rodegen la casa de la família, així com el fruit de la llavor que els propietaris van sembrar.
Segons ens explica el mite dels treballs d’Hèrcules, La deessa Junco va confiar al drac la custòdia de les pomes d’or del jardí de les Hespèrides. Un cop Hèrcules va vèncer al drac i es va apoderar de les pomes, aquest ferotge animal es va convertir en una constel·lació celest. Verdaguer reinterpreta el mite, explicant així la seva mort:
“Lo cimeral de l’arbre per abastar, s’hi atansa,
quan llest descargola’s lleig drac d’ulls flamejants,
i, en roda la gran cua brandant com una llança,
tantost ab gorja i urpes li copsa abdues mans.
>>Ell, sortejan-lo, auxafa d’un cop de pei sa testa,
i el monstre deixa caure ses ales i son vol;
sagnós verí espurneja les flors, i sa feresta
mirada va apagant-se com llum d’un sec gresol.”
Per tant va construir aquesta porta sota el taronger d’antimoni per protegir i salvar l’entrada als espais de la finca Güell.
El nom amb el que el poeta va batejar la Finca Güell, Torre Satalia, eludeix a la rosa blanca, molt abundant en el lloc i present en la decoració metàl·lica de la reixa o en record de la ciutat de l’Àsia Menor famosa perquè els seus estudiosos la relacionaven amb els tarongers del jardí de les Hespèrides.
Cal dir, però que el jardí de les Hespèrides estava considerat en el Renaixement com un homenatge a la indústria humana que no resta tranquil·la, igual que Hèrcules, fins que arriba al Olimpe. El cultiu del taronger era com la construcció d’un monument a la eternitat de l’amor i la bellesa, segons Pontano, qui va suposar que Venus va manar taronges a Itàlia per que els descendents de Eneas poguessin restaurar l’antiga brillantor clàssica. Per aquest mateix, el jardí no és només un lloc de plaer sinó un marc per l’esplendor del seu amo.
El fruit d’or és el premi i la prova de la virtut del amo. Els antics van considerar les taronges d’or com símbol de virtut i atribut d’Hèrcules, els medievals com daurat ornament de l’aprenentatge alquímic i en el Renaixement van ser les consagrades Venus. Hèrcules, amb les pomes d’or, es converteix d’heroi en déu per la seva pròpia virtut.
No és estrany que volgués recrear el jardí de les Hespèrides ja que era un gran admirador, igual que Comilles i Güell, del poema l’Atlántida. I ja precisament en la meitat del pilar que sosté la reixa de ferro amb el drac hi ha una “G” de Güell rodejada per roses silvestres o englantina, que s’entregava als poetes guanyadors en els Jocs Florals, on Güell va ser un gran impulsor i on Verdaguer va rebre en 1877 per l’Atlántida.
La forma i posició del drac no són per casualitat sinó que és la situació de les estrelles de la constel·lació del Drac, que, en certes èpoques de l’any, es pot ver just front a la porta de la finca Güell orientada exactament al Nord. Així el cap té forma rectangular i els vèrtexs corresponen a la posició de èpsilon, nu, beta i gamma , mentre que el cos retorçat té la forma que descriuen les estrelles entre la ómicron i lambda. La constel·lació de Hèrcules, situada a sota, coincideix amb cinc punts determinats per les urpes del drac, en tant que l’espiral de la cua marca la forma de la Ossa Menor amb la situació de la Polar i, al final de la cua, les quatre boles amb pinxos corresponen a les estrelles, ji, eta, gamma i beta de la Ossa Menor.
Per tant, la identificació del parc de la finca amb el jardí de les Hespèrides, no té cap dubte ja que té tots els elements: el drac, els tarongers i les Hespèrides convertides en salze (corresponen a Eglé), en àlbers (a Aretusa) i en oms (a Hiperetusa). Però també alguns trets del drac apocalíptic de Sant Joan es poden apreciar en la finca Güell, ja que es troba encadenat com el del Mileni, arrossega les estrelles del cel amb la seva cua i té uns dens aguts de ferro. A més, quan va ser restaurat per últim cop, el 1980, va ser netejat i se li va aplicar dos capes de mini de plom abans de pintar-lo amb esmalt de color marró. Quan va estar pintat de mini tenia el color vermell del drac apocalíptic. Possiblement el drac va ser policromat en el seu origen, però és impossible restituir aquesta policromia.
Vista de l’entrada principal de la Finca Güell
Taronger d’antimoni
Drac de la porta
