Gaudí, abans d’acabar la carrera, estava vinculat professionalment amb la Cooperativa Obrera Mataronesa. Per tant, dels últims treballs va consistir en dissenyar l’església d’una altra comunitat obrera, promoguda aquest cop per Eusebi Güell. Encara que ambdues obres siguin molt diferents i estiguin separades per més de vint anys, demostren la constant preocupació de Gaudí per la problemàtica social.
Els Güell posseïen una finca en Santa Coloma de Cervelló, a uns 15 Km de Barcelona, i van decidir crear-hi una fàbrica de teixits amb vivendes pels obrers i certs serveis comuns.
La primera idea data del 1882 però el programa ideològic de la Colònia es va anant definint poc a poc, fins que els seus propietaris (que mai van ser obrers) van poder presentar-la amb un exemple alternatiu davant les amenaces revolucionàries del moment.
Algunes dates confirmen aquesta evolució: en 1891 es va inaugurar una nova màquina de vapor en la fàbrica tèxtil de la Colònia i l’any següent es va crear allà una tendència parroquial dedicada al Sagrat Cor; a partir d’aquest moment la família Güell va visitar la finca amb alguna freqüència.
Gaudí va rebre l’encàrrec de construir una nova capella cap el 1898. En els anys següents la Colònia de Santa Coloma va anant adquirint els elements (molts d’ells simbòlics) que va permetre a certs sectors catòlics progressistes presentar-la com una “ciutat ideal”: cooperativa de consum, escoles, orfeons, ateneu recreatiu, etc.
Col·locada la primera pedra en 1808, les obres van continuar a bon ritme fins el 1914 i després molt lentament fins el 1917. En aquest any l’obra es va interrompre i, de resultes de la mort d’Eusebi Güell, l’any següent, ja no es van continuar (encara que només s’havia fet la cripta).
Aquesta cripta té dues parts ben diferenciades: el pòrtic davant de la porta i l’interior, que en principi estava destinat a la catequesis i assaigs corals, que ara és parròquia del Sagrat Cor.
En el pòrtic, una sèrie de pilars inclinats sostenen voltes de totxo formades per paraboloides hiperbòlics, la mateixa forma de la geometria reglada que adopten els murs inclinats de la cripta. L’adopció d’aquestes superfícies reglades es va fer per primera vegada en la història de l’arquitectura en aquesta obra.
L’interior no es cobreix de voltes, sinó amb nervis de totxo pitxolí que descansen sobre els arcs compostos de línies quebrades. Sobre els nervis de totxo hi ha la solera del pis superior, pel que no hi ha voltes ni bigues. Aquesta estructura espontània, calculada sense mètodes matemàtics, aparenta formes orgàniques o geològiques i sembla composta per si mateixa, tal com la natura disposa formes estàtiques. S’ha dit que la contemplació de l’interior suggereix aquells versos de Sant Joan de la Creu:
Entréme donde no supe
Y quédeme sin saber,
toda ciencia trascendiendo.
Pel que fa a la decoració, utilitzant morters de cal, totxos, pedra basàltica i cristalls pintats va aconseguir una textura en els murs, pilars i finestres que es diria expressionista per l’evident desig d’aconseguir la bellesa decorativa per la força expressiva dels materials.
L’església no es va arribar a començar, només algunes columnes o fragments es veuen per la vora de la cripta, i aquesta tampoc va ser decorada totalment. Falta el pintat dels nervis i la solera, i pel que fa al mobiliari només es van construir els bancs de ferro i fusta, però no l’altar, que va ser realitzat anys més tard per Josep M.Pujol.
De la Colònia Güell és molt important la manera en què Gaudí va redactar el projecte i el càlcul estructural. Des de 1898 fins el 1908 (any en què es va col·locar la primera pedra), Gaudí va dedicar moltes hores de treball a preparar i corregir el projecte. Eusebi Güell li va atorgar una gran llibertat al tractar-se d’una capella privada situada als afores de la ciutat i d’aquesta manera l’arquitecte es va poder dedicar a experimentar amb solucions totalment allunyades de la pràctica arquitectònica habitual.
Per la construcció de la capella va utilitzar un “model suspès”: desprès d’haver dibuixat la planta en un gran tauler, va anant penjant cordills de diversa longitud on els seus extrems es fixaven en la base dels pilars i on Gaudí va posar un gran nombre de sacs amb perdigons. Les formes per aquests cordills carregats de pesos petits proporcionals a les pressions previstes dels arcs i les voltes són, donant-los la volta, exactament les que han d’adoptar les columnes i els arcs.
Aquesta maqueta tenia quatre metres d’alt, i va ser precís construir un cobert especial per muntar-la. La seva elaboració va ser lenta i dificultosa, ja que al modificar un element qualsevol s’havien de recompondre tots els demés. D’aquesta manera va fer l’estructura de l’església sense la necessitat de càlculs matemàtics complicats i va dissenyar un edifici totalment funcional i de formes estrictament naturals.
Ornamentacions i simbolisme:
En l’any 1850 un jove de la Colonia Güell va tenir un greu accident laboral. L’amputació de les seves dues cames es va poder evitar per la generosa donació de fragments de pell que van fer 43 obrers de la fàbrica, el sacerdot i el senyor Santiago Güell. Aquests donants després van figurar en l’escut de la parròquia com abelles en torn al Sagrat Cor i van ser immortalitzats per Gaudí en les finestres de la cripta on les seves reixes hexagonals semblen autèntics abellers.
Les finestres tenen des del meu punt de vista forma de llàgrimes, com per voler simbolitzar el dolor que va sentir Gaudí davant de l’accident de l’obrer. Altres símbols són la serra, situada en el pòrtic de l’entrada, que representa el treball i per tant, a San Josep com també a Montserrat ja que etimològicament vol dir “muntanya serrada”.
Junt a les finestres exteriors, on al capdamunt hi ha el Crismó, hi apareixen les lletres gregues “alfa” i “omega” (representant l’Apocalipsi) on la última s’ha convertit en una papallona, com si estigués eludint d’un mode simbolista a la promesa cristiana de la resurrecció.
Entre aquestes finestres apareixen també els relleus d’alguns peixos, fets amb peces de mosaic negre, com a símbol de Crist i com a expressió de la cripta, que es pot considerar subterrània, submarina o com el nimfeu del riu Jordà on Crist fou batejat.
Dintre de tot aquest simbolisme religiós destaca sobre la porta de la cripta, un plafó en relleu amb la representació de les virtuts cardinals: la Prudència és una guardiola; la Justícia, una balança; la Fortalesa, una armadura i un casc de guerrer; la Temprança, un porró i un ganivet tallant un pa. S’hi distingeix també en aquest plafó al mig un monograma de Maria voltat de branques i fruits, com també una creu flamejant al capdamunt d’aquest plafó.
Aquesta obra, per tant, és la més incompleta, perfecta, original i alhora sorprenent de totes les obres de Gaudí, on va utilitzar un autèntica arquitectura mística.
Finestres exteriors
Serra del pòrtic de l’entrada
Entrada de la cripta amb el mosaic
Interior de la cripta
