El Passeig de Gràcia s’anava convertint ja a principis de segle XIX en la gran avinguda representativa de la nova Barcelona. Gaudí va començar a intervenir allà entre el 1904 i el 1906 quan Josep Batlló i Casanoves li va encarregar reformar totalment una casa del Passeig de Gràcia on actualment està en el número 43, entre la casa Atmetller, de Puig i Cadafalch, i una d’electricista d’Emili Sala. Sembla ser que el senyor Batlló, havia pensat en un primer moment enderrocar la construcció preexistent, però es va decidir finalment per encarregar una forma més dràstica i avui dia és impossible reconèixer l’edifici original.
Gaudí va ampliar el pati de parcel·la, va desmuntar tota la façana fins el tercer pis i la va refer amb pedra de Montjuïc. Això li va permetre redissenyar completament l’entrada i la primera planta, que estava destinada a la residència familiar del propietari.
La façana principal va ser rebaixada per a que formés suaus ondulacions, que després es van recobrir de trossets de cristall de diversos colors i discos de ceràmica policromada. Algunes de les formes són totalment escultòriques i altres orgàniques; els balcons van rebre uns ampits de ferro colat de formes sinuoses i les golfes, formades per arcs parabòlics de totxo, van ser recobertes exteriorment de ceràmica de colors canviants.
En la part baixa de la façana va aplicar la seva teoria de la unitat en l’estructura, i així la base, el fust, el capitell i l’arc formen un tot sense solució de continuïtat. La part alta està composada per dos tipus de grans peces vidrades on el seu color canvia constantment, mantenint una harmonia de matisos i en la part lateral, hi apareix una torre cilíndrica, que conté una escala de cargol, on el seu remat és un peça de ceràmica mallorquina coronada per la creu de quatre braços.
La part posterior sobre la terrassa és de mosaic de ceràmica trossejada. La façana (qualificable de pictòrica) és una mostra de la perfecta integració del color i de la lluentor en les masses arquitectòniques i la demostració del sentit innat dels mediterranis.La porta principal és de volta catalana de formes ondulants, pinatada de manera que sembli un espècie de mosaic amb dos tons de grisos.
Si fem referència a l’interior, va utilitzar formes sinuoses que li van permetre dotar d’una gran fluïdesa espacial a aquests àmbits interiors: els límits entre les parets i el sostre estan completament diluïts, les habitacions adopten plantes curvilínies irregulars, com si fossin les cèl·lules d’un organisme viu més que elements convencionalment arquitectònics. En el pis principal apareix l’aplicació de ceràmiques en la xemeneia-llar de l’antesala i revestiments policromats en el jardí de la terrassa, enfront a la façana posterior, on estava el menjador. Cal dir que en el pis principal hi havia un oratori, una capella, que es tancava amb grans portalons (aquests portalons van ser inventats en el Palau Güell i van ser constants en Gaudí) i estaven al costat del vestíbul i on hi destaca també les seves finestres de guillotina del saló, que no tenen muntants i es poden aixecar totes a la vegada, formant una immensa obertura panoràmica per la que la llum penetra lliurement en l’interior i deixa als que estan en la casa sentir-se quasi en la meitat del passeig de Gràcia.
Les solucions del cel-ras de canyís i guix, de formes ondulants és un nou descobriment de Gaudí, que després va perfeccionar en la casa Milà.
En el pis del senyor Batlló havia els complements del mobiliari del menjador, ara en el Museu Gaudí, i la capella del saló, actualment en Madrid, amb escultures diverses de Llimona i Mani i decoració de Rubió, Jujol i Matamala. Tot el mobiliari, dissenyat pel propi arquitecte, s’integra en cada lloc reforçant la sensació de que tot era flotant i vagament amebiforme.
El pati interior va ser cobert amb el trencadís (de color blanc i blau) fent que les parts inferiors, que reben menys llum, tinguessin les rajoles més clares que les altes. Per reformar aquest desig de que tots els que hi vivien en els pisos de lloguer tinguessin la mateixa llum, va fer que les finestres anessin augmentant la seva grandària a mida que es descendeix.
En el terrat hi apareixen un grup de vuit xemeneies. Les ondulants superfícies són recobertes de trossos de vidre de claraboia fixats amb ciment sobre arrebossat de morter de calç. Els barrets tenen una faixa amb revestiments de ceràmica amb representació de flors d’on surten els vuit terminals cònics acabats amb bola. En altre grup de xemeneies, a la banda de darrera de l’edifici, els tubs es torcen i produeixen estranys efectes, com si es tractés d’una rara dansa arquitectònica (segons J.Bassegoda).
La façana posterior està també adornada amb ceràmica, però sense cobrir totalment la superfície i el carener de les segones golfes, destinades als dipòsits d’aigua estan formades per peces de ceràmica en forma de perles i els seus tons varien del blau al groc, passant pel verd. En la part interior d’aquestes golfes destaca el fet que és un lloc que sorprèn per la raresa de la seva atmosfera, en al que és evident el poder de les estructures. Destaca que en la part del Passeig del Gràcia la teulada hi ha teules d’escata i a la banda oposada, trossos de mosaic formant una gradació de colors que van del marró al blanc.
El geni Gaudí, per tant, resplendeix quan comparem la Casa Batlló amb la casa Atmetller, situada a l’esquerra.
Ornamentacions i simbolisme:
La casa Batlló destaca principalment pel seu aspecte exterior, que no se sap ben bé els significat d’aquesta, encara que hi ha diverses interpretacions possibles.
Com a elements destacables figuren la torre on hi ha l’escala de cargol, la qual té lletres daurades en relleu amb els anagrames de Jesús(JHS), Maria(M) i Josep (JHP) i acaba com ja s’ha dit amb el pinacle coronat per la creu, de formes vegetals. Aquesta creu de quatre braços és un evident símbol religiós que està formada també per capolls florals tancats. Veiem que Gaudí és insistent, en la seva doble consideració de la naturalesa: com model per l’arquitectura i objecte de meditació espiritual.
El terrat irregular de la casa ha estat comparat amb l’espinada d’un drac o d’un llangardaix fabulós. Encara que les teules són escates verdoses, la cornisa està constituïda per una espècie d’espinada articulada, com si l’espantós animal mostrés cap a fora una gran part de l’esquelet. Els balcons estan coberts amb reixes de fullola metàl·lica que adopten formes de cartílags i la zona inferior de la façana està esculpida de tal manera que les àmplies finestres semblem vísceres o ossos mig descarnats (que evoquen les restes de les víctimes que ha devorat el drac), encara que altres versions veuen en les baranes dels balcons els alvèols oculars de les calaveres, en comptes de cartílags o fins i tot un conjunt d’ossos que serien els ossos del drac vençut.
Però de totes maneres totes van a significar el mateix: la concepció del drac i San Jordi. Tot això dóna lloc a dues conclusions: la primera fa referència a que aquesta casa representa la llegenda de San Jordi (Patró de Catalunya), on tots els ossos serien els dels drac vençut i on apareix la creu seria la llança de l’heroi que li va clavar al drac i la segona fa referència a una concepció religiosa on la creu de quatre braços significaria el triomf cristià sobre el maligne.
Quan la façana de la casa estava feta Gaudí va dirigir, des de la vorera, com ordenar els fragments de vidre i de ceràmica. Les ondulacions del mur i els cercles flotants ens fan pensar en un estanc d’aigua. Això sembla la conseqüència arquitectònica de les Ninfeas pintades per Manet (pintor impressionista)
La sensació de que és una arquitectura aquàtica ve reforçada per la similitud amb les algues que tenen els ferros de les finestres altes i per l’aparença de grutes submarines, amb parets suaument erosionades, que ofereixen el balcons. També el llum del saló principal sorgeix en el centre de un remolí. Sembla ser que ens ha representat l’arquitectura d’un món submergit, com si hagués volgut rehabilitar, amb un altre registre, el mite de “l’Atlántida.”
Detall decoratiu d’una finestra que es troba al costat de l’escala principal.
Llum del saló principal que sorgeix en el centre d'un remolí
Vestíbul amb xemeneia
Detall de les xemeneies de la façana posterior
