Es pot dir que el senyor Eusebi Güell va obligar a Gaudí a preparar una exposició de les seves obres en París, dintre del saló de la Societé des Beaux-Arts de França. La invitació va ser formulada pel president del saló el 1.909.
A partir d’aquí es van preparar en el taller de la Sagrada Família copies de models en guix i nombrosos plànols. Els preparatius es van començar en febrer de 1.910 i per les maquetes Gaudí es va ajudar de Ramón Chilloni Molera, que anys després publicaria en un diari de Madrid (El dia Gráfico) un article sobre la personalitat de Gaudí.
L’exposició es va celebrar en el Gran Palais. L’obra de Gaudí es va situar en una sala especial de la planta baixa dedicada únicament a ell, fora de concurs i sense cap selecció prèvia per part del jurat.
La crítica va acollir molt favorablement l’obra de Gaudí i es va publicar ressenyes en “Le Radicale”, “La Renaissance Contemporaine”, molt especialment en “l’Arts et les Artistes”, “Le Monde Artiste” i altres. Aquí també van aparèixer articles en “La Vanguardia” i en “La Veu de Catalunya”. Per tant, l’exposició va donar molt que parlar i moltes fotos i plànols van figurar l’any següent, en 1.911, en el Saló Nacional d’Arquitectura inaugurat per Alfons XIII. Referida a aquesta exposició Vicente Lampérez va publicar un article referint-se a Gaudí que deia “Cuyas creaciones, marcadas con la garra del león de su personalidad son donde quiera que se exhiban, objeto de controversia y comentarios”.
Gaudí pensava que Güell era un veritable príncep. Güell es va fer càrrec de totes les depeses del viatge i li va enviar un ambaixador de qualitat, el seu fill. Això, va dir Gaudí, és de príncep.
En una tasca d’investigació portada a terme en 1.983 en el arxius del Palau des Beaux-Arts i en el Museu del Louvre de París es va trobar dos catàlegs de l’exposició que va permetre conèixer exactament els objectes que Gaudí va enviar a París. Aquests objectes tenen el número del 2.311 al 2.321.
Aquests objectes són:
1) Maqueta policromada de la façana del temple de la Sagrada Família.
2) Imatge del Crist entre els doctors de la Llei en la llinda de la porta de la Caritat (còpia de guix).
3)i 4) Frisos d’animals (còpia de guix, sobre aus de corral que figuren ambdós costats de la porta central de la façana del naixement.
5) L’anarquista: un obrer que està portant una bomba de tipus Orsini en la mà (còpia de guix)
6) La Codiciosa: representa la temptació d’una dona per un estrany monstre.
7) Estudis decoratius que corresponen, entre d’altres, a la pintura sobre tela d’Alegio Clapés i Francisco Berenguer de la casa Vicens.
8) Maqueta de la façana d’una casa en el Passeig de Gracia (Casa Milà).
9) Arcada de la galeria del Palau Güell (reproducció de guix).
10) Ampliacions fotogràfiques i clixés en colors (més de 100 fotos de Mas i Cuyas). També hi havia plànols i les fotos de color eren clixés positius estereoscòpics sobre cristall, pintats a mà, que es poden veure mitjançant l’aparell binocular anomenat taxiphot.
11) Plànols i estudis diversos (Sagrada Família, Palau Güell, la Finca Güell, Belesguard i la Casa Milà).
Tots aquests objectes van tornar a Barcelona, alguns van estar a Madrid l’any següent i les fotos, en part, van ser exhibides en la Sala Parés en 1.927 a l’exposició homenatge a Gaudí. Algunes han subsistit i es conserven en la Càtedra Gaudí, en tant que la majoria i tots el dibuixos, així com maquetes van ser destruïdes en l’incendi del taller de Gaudí en 1.936.
Cal dir que en aquesta exposició també van col·laborar J. Rubió i Bellver (arquitecte), Salelles (estudiant d’arquitectura) i Lorenzo Matamala (encarregat de fotografiar els xiprers de San Jerónimo de la Murtra, Badalona), entre altres.
Gaudí va escollir a aquest últim i el gran xiprer de 18 m. va ser buidat per Matamala. Aquest xiprer va ser destruït en 1.936. L’exposició de París va obligar a Gaudí a completar la maqueta de la façana del Naixement, en la que van posar el xiprer amb coloms que son les ànimes del benaventurats i la barca de San Pere amb l’expressió de “Salvaris“ que Gaudí va gravar amb les seves pròpies mans. El Xiprer no es va construir fins després de la mort de Gaudí.
